Resum Biogràfic

Joan Josep Tharrats i Vidal (Girona, 1918 – Barcelona, 2001) ha estat un dels artistes d’avantguarda més importants del nostre país. Instal·lat a Barcelona des de 1935, es formà acadèmicament a l’Escola Massana. Féu les primeres obres amb papers de colors retallats o estripats, influenciat per Mondrian i Kandinsky. Fundà (1948) el grup d’avantguarda Dau al Set amb Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Brossa, Arnau Puig i Juan Eduardo Cirlot i edità la revista del mateix nom (1948-1956). Durant la dècada dels anys cinquanta i seixanta consolidà la seva vocació artística, féu les primeres exposicions i inicià una àmplia tasca literària i pedagògica sobre art. Treballà (1953-1966) en les maculatures, obres fetes amb tintes d’impremta, i assolí uns resultats artístics excel·lents, que li donaren un prestigi internacional que es traduí en la presència de la seva pintura en el fons d’art dels principals museus del món: Museum of Modern Art (Nova York), The Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York), Tate Gallery (Londres), The Art Gallery of Toronto (Canadà), National Museum of Israel (Jerusalem), Museo de Arte Moderno (Mèxic), Museo de Arte Contemporáneo (Madrid), Museum of Modern Art (Tokio), Foundation Paul Klee (Berna), Museu Nacional (Varsòvia), Club dels Astronautes (Moscou), Musei Vaticani (Roma), Museo del Arte Abstracto Español (Conca), etc.

Col·laborà en Revista (1952-1960), on publicà més de 300 articles sobre l’art d’avantguardes; fundà el Saló de Maig a Barcelona; participà en les Biennals de Venècia (1956, 1958 i 1960) i en la de Sao Paulo (1959). Exposà al Museum of Modern Art de Nova York (1961), a la Tate Gallery de Londres (1962) i al Museu de Arte Moderno de Mèxic (1968). Edità les carpetes de litografies i gravats Gènesi (1973), Homes i Estrelles (1977), Zodíac (1980) i Camí de la Creu (1991), publicà la revista d’art i poesia Negre + (1983-1987, núms. 0-19) i treballà (1988) en una sèrie de 25 tapissos, que es realitzaren al taller de Carles Delclaux.

L’any 1989 exposà per primer cop a la Sala Municipal de Pineda de Mar. A partir d’aquesta data, començà una intensa relació amb aquesta població, on creà (1991), gràcies a la seva generosa aportació personal, la Fundació Tharrats d’Art Gràfic. Exposà (1992) al Consell d’Europa d’Estrasburg i l’any següent presentà al Palau Robert de Barcelona l’exposició antològica Tharrats. Setanta-cinc anys.

Entre les seves publicacions més importants cal destacar Antoni Tàpies o el dau modern de Versalles (1950), Guia elemental de la pintura moderna (1950), Cent anys de pintura a Cadaqués (1981), Picasso i els artistes catalans en el ballet (1982), Dames de tots els colors (1992), Surrealisme a l’Empordà i altres fantasies (1993), Art de la il·lustració a la Catalunya del segle XX (1994), Dau al Set i la seva època (1999), etc.

Pel que fa a reconeixements, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi (1983) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1993). L’any 1994 ingressà en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Cronologia

1918 – 1939

1918

Neix el 5 de març a Girona.

1932

Estudia a Besiers (França) fins a 1934, on rep una educació bàsicament literària.

1935

Es trasllada a Barcelona. Estudia batxillerat a l’Institut Salmeron i ingressa a l’Escola Massana.

1938

Imprimeix un petit llibre de poemes i dibuixos que titula Abracadabra.

1939

Fi de la Guerra Civil. El servei militar se li allarga quatre anys més.

1941- 1949

1941

És destinat a Ceuta. Visita Tetuan, València, Còrdova i Madrid, i coneix el Museu del Prado.

1942

Retorna a Barcelona, on assisteix a gairebé tots els concerts que se celebren a la ciutat.

1943

Es casa amb Pilar Ral i Ferrer i, poc després, s’ha de reincorporar al servei militar.

1944

Neix el seu primer fill, Eduard.

1945

S’interessa per la gran aportació feta a l’art modern pels pintors impressionistes. Fa dibuixos al pastel influït per Tolousse-Lautrec i Van Gogh.

1946

Primeres obres fetes amb papers de color retallats o estripats. Influència de Mondrian i Kandinsky.

1947

Enric Tormo li presenta el filòsof Arnau Puig, el pintor Joan Ponç, i el poeta Joan Brossa. Poc després coneix Modest Cuixart i Antoni Tàpies. Neix el seu segon fill, Joan de la Creu.

1948

Fundació del grup Dau al Set. El setembre surt el núm. 1 de la revista. A la darrera pàgina hi figura: “Fundador: Joan Josep Tharrats. Director: Joan Ponç”. El darrer número es publica el 1956.

1949

Els membres del grup Dau al Set visiten Joan Miró. Primer viatge a París, on es posa en contacte amb l’obra dels mestres de l’art modern: Kandinsky, Klee, Ernst, Picasso, Matisse, Chagall i Giacometti.

1950- 1959

1950

Primera exposició a les Galerias Jardín. Exposa a Guadalajara (Mèxic), en una col.lectiva en homenatge a Paul Klee. Publica el llibre Antoni Tàpies o el Dau Modern de Versalles. Intervé en les activitats del Club 49. Primers contactes amb el Museu d’Art Modern de Nova York, que qualifica Dau al Set com una de les publicacions avantguardistes més interessants del món.

1951

Exposició Dau al Set a la Sala Caralt. Escriu la presentació dels set components del grup.

1952

Coneix Salvador Dalí. Publica a Revista articles sobre l’art de les avantguardes. N’hi publicarà gairebé 350 fins a 1982.

1953

Obté una beca de l’Institut Francès per estudiar a Valauri. Viatja a Bèlgica i Holanda i visita l’estudi de Picasso a Valauri. Coneix a Barcelona el poeta Jean Cocteau i a Cadaqués Marcel Duchamp.

1954

Primeres maculatures. Exposició de collages a la Sala Gaspar. Organitza l’exposició Quatre Gats a la Sala Parés de Barcelona. Viatja a Itàlia, on coneix Giorgio de Chirico i Carlo Carrà.

1955

Exposa a Estocolm i Nova York. Salvador Dalí escriu un text per a l’exposició de Tàpies i Tharrats a Estocolm. És premiat en la III Biennal Hispanoamericana de Barcelona.

1956

Participa en la XXVIII Biennal de Venècia. Realitza una sèrie de joies, esmalts i escultures. Comença a estiuejar a la població de Cadaqués.

1957

Funda el Saló de Maig de Barcelona. Viatja a Suïssa, Àustria i Alemanya i exposa a València, Madrid i Barcelona. A Cadaqués coneix el poeta Carles Riba.

1958

Funda el Saló de Maig de Barcelona. Viatja a Suïssa, Àustria i Alemanya i exposa a València, Madrid i Barcelona. A Cadaqués coneix el poeta Carles Riba.

1959

Participa a la International Art Exhibition del The Mainichi News Papers de Tòquio. Fa estades a París i Munic. Sala especial a la V Biennal de Sao Paulo. Participa en l’exposició 13 Peintres Espagnols celebrada al Museu de les ‘Arts Decoratives de Paris.

1960- 1969

1960

Sala especial a la XXX Biennal de Venècia. Exposa a Lausana, Roma i Barcelona.

1961

Participa en la gran mostra New Spanish Painting and Sculpture del Museu d’Art Modern de Nova York. Primer viatge als EUA, on coneix Ernst, De Kooning i Rothko. Funda el grup 0 Figura amb Vilacasas, Claret, Hernàndez-Pijuan, Subirachs i Santos Torroella.

1962

Torna als EUA. Participa en l’exposició de pintura espanyola de la Tate Gallery de Londres i en la gran exposició de la Beethovanhalle de Bonn.

1963

Pinta la sèrie Homenatge a Delacroix, que exposa a la Sala Gaspar de Barcelona. Participa en la VII Biennal de Tòquio i en la V d’Alexandria.

1964

Exposa la sèrie Paisatges genesíacs a la Biennal de Venècia i el seu Homenatge a Velázquez (actualment al Museu Guggenheim de Nova York), a la Fira de Nova York. Viatja a Grècia i Turquia.

1965

Inicia als EUA una exposició antològica itinerant per Waitsfield, Bristol, Tampa, Miami, Jacksonville, Oklahoma, Forth Worth, etc. Participa en la Mostra de Pintura, Escultura i Gravat Contemporani a l’Acadèmia de Belles Arts de Roma.

1966

És convidat per l’astronauta Charles Conrad al llançament del coet Gemini XI, al Cap Kennedy. Realitza un paviment de 3.000 metres quadrats al Mirador de l’Alcalde, a Montjuïc. Participa en l’exposició Greetings del Museu d’Art Modern de Nova York.

1967

Finalitza la seva mostra itinerant pels EUA després d’exposar-se a Los Angeles, Las Vegas, Montreal, Memphis, Milwaukee, Portland, Nashville, Tacoma i el The Hudson River Museum de Nova York.

1968

Exposició individual al Museo Nacional de Arte Moderno de Mèxic. Estades a Alemanya, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Àustria i Itàlia.

1969

Exposició individual a la Galeria L’Entreacte de Lausana. Col·labora en l’exposició Art Espagnol d’Aujour d’hui, al Museu Rath de Ginebra.

1970- 1979

1970

Estada a la Fira d’Osaka, Kuwait, Índia, Pakistan, Tailàndia, Hong-Kong, Formosa, Japó i Alaska. Pinta la sèrie en homenatge a Hokusai.

1971

Participa en les exposicions Comunicacions a l’Espai (Ginebra) i 113 Pittori e il Cervino (Torí).

1972

Participa en l’exposició d’homenatge a l’arquitecte Josep Lluís Sert, a Tenerife.

1973

Realitza 12 litografies inspirades en el llibre del Génesi. Organitza a Cadaqués l’exposició Homenatge a Marcel Duchamp.

1974

Participa en l’exposició Graphics’74 Spain, organitzada per la Universitat de Kentucky.

1975

Exposició número 100 a La Fontana d’Or de Girona. El catàleg és prologat per l’escriptor Josep Pla. Mor el seu pare, el poeta Josep Tharrats.

1977

Edició de la carpeta amb 13 grans litografies i serigrafies Homes i estrelles.

1979

Realització del film Tharrats, de Jordi Cadena.

1980- 1989

1980

Exposició Cent anys de cultura catalana (1880-1980) al Parque del Retiro de Madrid. Mor la seva mare, Càndida Vidal. Edita la carpeta de litografies i serigrafies amb els dotze signes del Zodíac.

1981

Mor la seva esposa, Pilar Ral. La Generalitat el guardona per l’edició del llibre Cent anys de pintura a Cadaqués.

1982

Publica el llibre Picasso i els pintors catalans en el ballet.

1983

Publica la revista d’art i poesia Negre +, de la qual s’editaran 20 números. La Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi. Exposa a la Sala Gaspar una sèrie d’interpretacions d’obres dels grans mestres.

1985

Exposa al Centre d’Études Catalanes de París i participa en la mostra Les Noces Catalanes: Barcelona-París, a la galeria Art Curial (París).

1988

Treballa en una sèrie de 25 tapissos que es realitzen als obradors de Girona que dirigeix Carles Delclaux.

1989

Tercer viatge al Japó. Participa en l’exposició La Segona Avantguarda, organitzada per la Generalitat amb motiu del Mil.lenari de Catalunya i en la mostra 17 Pintors Catalans i la Revolució Francesa. Exposa per primer cop a Pineda de Mar. L’Ajuntament posa el seu nom a un carrer de la població.

1990- 2001

1990

Contreu segones núpcies amb Carme Palao, companya d’estudis de l’Institut Salmeron.

1991

S’inaugura la Fundació Tharrats d’Art Gràfic de Pineda de Mar. Presenta Camí de la Creu, 14 gravats sobre la Setmana Santa. Exposició Tharrats, un pintor d’Europa al Parlament Europeu.

1992

Exposició Grans Maculatures a la Fundació Tharrats de Pineda de Mar; El Surrealismo en la Posguerra Española a Ciudad de Ceniza, Terol; Pintors i Escultors Catalans de la Segona Avantguarda al Palau del Consell d’Europa d’Estrasburg, i L’Informalisme a Catalunya , a Barcelona. Publica el llibre Dames de tots colors.

1993

Exposició antològica Setanta-cinc Anys al Palau Robert de Barcelona i de tapissos a Còrdova. La Generalitat li concedeix el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Participa en l’Homenatge a Joan Miró que organitza la Fundació Tharrats de Pineda de Mar. Publica el llibre Surrealisme a l’Empordà i altres fantasies.

1994

Ingressa com a Acadèmic Electe a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i pronuncia el discurs L’art de la il·lustració a la Catalunya del segle XX, que publica com a opuscle. Inaugura la darrera exposició individual a Pineda de Mar, que titula Perspectiva Cósmica i hi presenta el llibre Pau Casals, el català del segle.

1996

Gran exposició antològica al Museu d’Art d’Ashikaga (Japó).

2000

Mor sobtadament el seu fill Eduard.

2001

El dia 4 de juliol mor a Barcelona. Dos dies després és enterrat a Cadaqués.

Ajuntament de Pineda de Mar

                      Col·laboren:

Col·laboren amb Fundació Tharrats